ieisme
1.
m. LING.
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonés, consistent a pronunciar
[j]
el resultat de l'evolució dels grups
C'L, G'L, T'L
i
LY
del llatí vulgar, com ara
ull
(pronunciat
ui)
provinent d'
OC'LU
,
poll
(poi)
de
PEDIC'LU
,
vell
(vei)
de
VET'LU
.
2.
m.
Defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de
[j]
en compte de
[y]
, com ara
ioc
per
lloc
,
ei
per
ell
,
iapis
per
llapis
.