impel·lir (Diccionari)

impel·lir
1. v. tr. Fer moure empenyent.
2. v. tr. [ fig. ] Moure a obrar, a fer alguna cosa, impulsar.

impel·lir (Traducció Valencià-Castellà)

impel·lir v. tr. impeler.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb impel·lir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
impel·lir






Participi
impel·lit
impel·lida
impel·lits
impel·lides



Gerundi
impel·lint






INDICATIU
Present
(jo) impel·lisc
(tu) impel·leixes (o impel·lixes)
(ell/ella/vosté) impel·leix (o impel·lix)
(nosaltres) impel·lim
(vosaltres) impel·liu
(ells/elles/vostés) impel·leixen (o impel·lixen)

Perfet
(jo) he impel·lit
(tu) has impel·lit
(ell/ella/vosté) ha impel·lit
(nosaltres) hem impel·lit
(vosaltres) heu impel·lit
(ells/elles/vostés) han impel·lit

Passat simple
(jo) impel·lí
(tu) impel·lires
(ell/ella/vosté) impel·lí
(nosaltres) impel·lírem
(vosaltres) impel·líreu
(ells/elles/vostés) impel·liren

Passat perifràstic
(jo) vaig impel·lir
(tu) vas (o vares) impel·lir
(ell/ella/vosté) va impel·lir
(nosaltres) vam (o vàrem) impel·lir
(vosaltres) vau (o vàreu) impel·lir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) impel·lir

Imperfet
(jo) impel·lia
(tu) impel·lies
(ell/ella/vosté) impel·lia
(nosaltres) impel·líem
(vosaltres) impel·líeu
(ells/elles/vostés) impel·lien

Plusquamperfet
(jo) havia impel·lit
(tu) havies impel·lit
(ell/ella/vosté) havia impel·lit
(nosaltres) havíem impel·lit
(vosaltres) havíeu impel·lit
(ells/elles/vostés) havien impel·lit

Passat anterior
(jo) haguí impel·lit
(tu) hagueres impel·lit
(ell/ella/vosté) hagué impel·lit
(nosaltres) haguérem impel·lit
(vosaltres) haguéreu impel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren impel·lit

Futur
(jo) impel·liré
(tu) impel·liràs
(ell/ella/vosté) impel·lirà
(nosaltres) impel·lirem
(vosaltres) impel·lireu
(ells/elles/vostés) impel·liran

Futur perfet
(jo) hauré impel·lit
(tu) hauràs impel·lit
(ell/ella/vosté) haurà impel·lit
(nosaltres) haurem impel·lit
(vosaltres) haureu impel·lit
(ells/elles/vostés) hauran impel·lit

Condicional
(jo) impel·liria
(tu) impel·liries
(ell/ella/vosté) impel·liria
(nosaltres) impel·liríem
(vosaltres) impel·liríeu
(ells/elles/vostés) impel·lirien

Condicional perfet
(jo) hauria impel·lit
(tu) hauries impel·lit
(ell/ella/vosté) hauria impel·lit
(nosaltres) hauríem impel·lit
(vosaltres) hauríeu impel·lit
(ells/elles/vostés) haurien impel·lit

SUBJUNTIU
Present
(jo) impel·lisca
(tu) impel·lisques
(ell/ella/vosté) impel·lisca
(nosaltres) impel·lim
(vosaltres) impel·liu
(ells/elles/vostés) impel·lisquen

Perfet
(jo) haja impel·lit
(tu) hages impel·lit
(ell/ella/vosté) haja impel·lit
(nosaltres) hàgem impel·lit
(vosaltres) hàgeu impel·lit
(ells/elles/vostés) hagen impel·lit

Imperfet
(jo) impel·lira
(tu) impel·lires
(ell/ella/vosté) impel·lira
(nosaltres) impel·lírem
(vosaltres) impel·líreu
(ells/elles/vostés) impel·liren

Plusquamperfet
(jo) haguera impel·lit
(tu) hagueres impel·lit
(ell/ella/vosté) haguera impel·lit
(nosaltres) haguérem impel·lit
(vosaltres) haguéreu impel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren impel·lit

IMPERATIU
Present

impel·leix (o impel·lix) (tu)
impel·lisca (ell/ella/vosté)
impel·lim (nosaltres)
impel·liu (vosaltres)
impel·lisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar