indoeuropeu -ea
1.
adj.
Relatiu o pertanyent als indoeuropeus o a l'indoeuropeu.
2.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un poble que efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l'altiplà de l'Iran i el nord de la península indostànica (segle XIII a.C.), i (~ segle XI a.C.) vers el nord d'Alemanya, les illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia.
3.
m. LING.
Nom convencional de la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea a la fi del neolític i al començament de l'edat del bronze.