infern (Diccionari)

infern
1. a. m. REL. Regió dels morts, en contraposició amb el cel.
b. m. REL. [usat generalment en plural] Nom que diverses religions, en l'estadi primitiu, aplicaven al lloc on sojornaven els morts.
c. anar a l'infern REL. Damnar-se.
d. d'infern Propi de l'infern, ple de sofriments, neguits, etc. Una vida d'infern.
e. ser un infern Expressió aplicada a un lloc on hi ha molt de desorde, moltes discòrdies, etc., de manera que fa de mal estar-hi, o a la vida d'algú que passa moltes tribulacions, és molt infeliç, etc. Aquella casa és un infern.
f. una boca d'infern Expressió aplicada a un blasfem.
2. a. m. Lloc retret, generalment subterrani, on es guarden coses que no convé que estiguen a l'abast de tot el món. En l'infern de la biblioteca hi havia els llibres prohibits.
b. m. INDUM. Butxaca en la part inferior d'un gec, americana, etc.

infern (Traducció Valencià-Castellà)

infern m. 1. infierno, landre.
2. anar a l'infern ir al infierno.
3. d'infern infernal, terrible.
4. ser un infern ser un infierno.
5. una boca d'infern lengua de escorpión.

Et pot interessar