infeudar (Diccionari)

infeudar
v. tr. HIST. Cedir en feu un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció per part del rei, el comte, el senyor, a un vassall o persona de rang nobiliari.

infeudar (Traducció Valencià-Castellà)

infeudar v. tr. enfeudar, infeudar.

infeudar (Traducció Castellà-Valencià)

infeudar v. tr. infeudar.

Et pot interessar