{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
instrumentatiu (Diccionari)
instrumentatiu -iva
adj. LING.
Es diu del verb que, en unió de l'acció, expressa l'instrument amb què esta és acomplida.
instrumentatiu (Traducció Valencià-Castellà)
instrumentatiu -iva
adj.
instrumentativo -va.
Et pot interessar
bifurcar-se
camaldulés
chorizo
desclosa
eixancar
estannato
fasmidio
graciar
guasear
incomprensible
inspiradamente
invàlidament
liqüefacció
pala
regurgitació
reposado
saler
secundogènit
semiona
tardança