inútil (Diccionari)

inútil
1. adj. No útil, que no té o no dóna cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. No t'hi esforces més; és inútil.
2. a. adj. i m. i f. Es diu de la persona que no servix per a una cosa determinada o per a res. L'han declarat inútil per al treball. És un inútil!
b. adj. [ esp. ] MIL. Es diu del ciutadà que és declarat no apte per al servici militar o per al servici social substitutori.
3. boca inútil Dit de la persona que no treballa i s'ha de mantindre per no res.

inútil (Traducció Valencià-Castellà)

inútil adj. 1. baldío -ía, inútil, inane. Esforç inútil. ® Esfuerzo baldío.
2. boca inútil

inutil (Traducció Castellà-Valencià)

inutil adj. arreplegat -ada.

inútil (Traducció Castellà-Valencià)

inútil adj. inútil.

Et pot interessar