llaç
1.
a.
m.
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa xicoteta la baga i servix per a agarrar, subjectar.
b.
m.
Parany.
Ja ha caigut al llaç.
c.
m.
[
fig.
]
Lligam, vincle.
d.
caure al llaç
Deixar-se enganyar.
2.
m.
Nucs amb bagues escorredores que es fan amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra.
Portaven un llaç blanc al braç.