llanda
1.
a.
f. METAL·L.
Làmina d'acer dolç recoberta d'una capa d'estany que la preserva de l'oxidació.
b.
f.
[
p. ext.
]
Recipient construït amb planxa metàl·lica, generalment de llanda i de poca capacitat, usat per a tindre-hi líquids: oli, petroli, aigua, etc., o aliments en conserva.
c.
f.
Llanda per a dur a coure al forn les pastes fines, torrar cacau, ametles, etc.
2.
f.
Trosset de llanda on hi ha marcat un número, una lletra, etc.
3.
a.
f. TRANSP.
Cércol metàl·lic amb què s'envolten les rodes del carruatge.
b.
f. TRANSP.
Cércol metàl·lic unit al botó de la roda, generalment per mitjà dels rajos, que servix de suport al pneumàtic.
4.
f.
Cosa enutjosa per la seua excessiva llargària i monotonia.
No vages a vore aquella pel·lícula: és una llanda.
5.
adj.
i
m.
i
f.
Persona llandosa.
El senyor Tormo és un llanda, per això no vol anar ningú amb ell.
6.
donar la llanda
(a algú)
Enfadar-lo, molestar-lo.
7.
donar la llanda
(a algú)
Despatxar-lo, acomiadar-lo.