llevar
1.
a.
v. tr.
[
ant.
]
Alçar.
b.
v. pron.
[
ant.
]
Alçar-se.
c.
ara es lleva!
[
ant.
]
Expressió usada per a indicar que algú estava distret
.
Mira, ara es lleva! Vol anar a sopar a la fonda i fa un mes que l'han tancada.
d.
llevar Déu
[
ant.
]
Alçar Déu.
2.
a.
v. tr.
Alçar, traure, algú del llit, del lloc on jau.
Lleva la malalta i canvia la roba del llit.
b.
v. pron.
[
esp.
]
Es lleva molt de matí. Ja no té febra: demà podrà llevar-se.
3.
a.
v. tr.
Produir (fruit).
Les gelades han fet malbé la collita: els arbres han llevat pocs fruits.
b.
v. tr. abs.
Esta terra lleva molt.
4.
v. intr.
Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta.
5.
v. tr.
[
fig.
]
Allevar.
6.
a.
v. tr.
Separar alguna cosa d'allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre.
Llevar la pell a la taronja. Llevar el tap d'una botella. Llevar el cap a un peix.
b.
v. tr.
Fer desaparéixer alguna cosa d'un lloc.
Llevar les arrugues d'una camisa.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Llevar escrúpols. Llevar la vida a una persona. Esta qüestió em lleva la son.
7.
v. tr.
Redimir (una càrrega, un tribut, etc.).
8.
a.
v. tr. MAR.
Fer pujar a bord l'àncora, el ferro o el ruixó d'una embarcació fondejada, per a mamprendre la navegació.
b.
v. tr. PESCA
Traure de la mar, d'una embarcació estant, les xàrcies, les anses, els palangres, etc., per a haure el peix.
9.
llevar el camp
MIL.
Alçar les tendes d'un campament, anar-se'n d'allà on s'acampava.
10.
llevar el setge
(d'una ciutat)
Alçar el setge.
11.
llevar la taula
Desparar la taula.
12.
llevar-se el sol
Oposat a pondre's el sol.