lligar
1.
a.
v. tr.
Rodejar i, generalment, estrényer amb una corda, una corretja, una cadena, etc., per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc.
Lligueu-li bé les mans perquè no ens puga agredir. Lliga fort els cartons perquè no s'escampen. Van lligar el ferit a la llitera per immobilitzar-lo.
b.
v. pron.
Ell mateix va lligar-se els peus.
c.
v. tr.
Subjectar un lligam a una cosa fixa.
Lligarem un extrem de la corda al cotxe i amb l'altre estirarem ben fort per traure'l del forat.
d.
v. tr.
Subjectar una persona o una cosa a una altra o unes altres, per mitjà d'una corda, d'una cadena, etc., formant una successió.
Lligueu un cavall a l'altre perquè estiren els dos del carro. El pirotècnic ha lligat els petards per fer una mascletada.
e.
v. pron.
Ens lligarem per la cintura de deu en deu.
f.
v. tr.
Enllaçar dos coses o més, especialment lligams, o els extrems d'una cosa.
Lliguem els mocadors i els farem servir de corda. Lliga-li els cordons de les sabates.
g.
v. tr.
[
p. ext.
]
Tancar una obertura per mitjà d'un lligam.
Lligar el saquet del pa. Lligar una motxilla.
h.
v. pron.
[
p. ext.
]
Tancar-se, algú, amb amb lligams alguna obertura d'una peça de vestir.
Lligar-se el banyador.
i.
v. tr.
[
fig.
]
Restar llibertat, capacitat d'acció.
Els estudis el lligaven molt, no eixia mai de casa. La promesa que li he fet em lligarà ben bé.
j.
v. tr. abs.
[
fig.
]
Les criatures lliguen molt.
k.
v. pron.
[
fig.
]
Lligar-se algú per un jurament.
l.
v. intr.
Entrar en relació amb algú obeint impulsos sexuals.
Va a la discoteca a lligar.
m.
v. pron.
Es va lligar la Carme en el viatge de fi de curs.
n.
estar lligat de peus i mans
Estar reduït a la impotència.
o.
lligar-se
(a algú)
la llengua
Embarbussar-se-li.
p.
lligar-se
(a algú)
el cor
Emocionar-se molt.
2.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Establir una unió entre elements diversos de manera que formen un tot.
Lligar les pedres d'una construcció amb ciment. Lligar, en escriure, les lletres d'una paraula.
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Unir dos persones o més amb relacions d'amistat, de societat, d'aliança, etc.
Els lliga un ideal, una utopia, un delicte, la política, la religió.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Associar-se, comprometre's en una mateixa cosa.
Lligar-se per matrimoni.
d.
v. tr. ESCR.
En escriure una paraula, unir les unes amb les altres les lletres que la constituïxen.
e.
v. tr. GASTR.
Fer que els ingredients d'una salsa s'unisquen de manera que adquirisquen una certa consistència.
f.
v. tr. METAL·L.
Aliar.
g.
v. tr. MÚS.
En una peça musical, passar d'una nota a una altra sense interrompre l'emissió sonora.
3.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Concordar, tindre connexió, avindre's, adir-se, etc., dos persones o més, dos coses o més.
Este fet lliga amb totes les altres pistes del cas. Esta corbata no lliga amb la camisa. Els ingredients d'este plat lliguen perfectament.
b.
v. tr.
[
fig.
]
LING.
Encadenar-se dos paraules o més en pronunciar-les:
set homes,
pronunciat
se-to-mes.
c.
v. tr.
[
fig.
]
GRAM./LÒG.
Encadenar, gramaticalment i lògicament, les paraules dins d'una frase o les idees en un raonament.
d.
v. intr.
[
fig.
]
JOCS
Pertànyer, les cartes del joc, a un mateix coll.
e.
això són huits i nous i cartes que no lliguen
Expressió amb què s'indica que alguna cosa no té gens de valor, gens d'importància, que és del tot secundària.
4.
a.
v. tr.
[
ant.
]
Pentinar i abillar el cap d'una dona.
b.
v. pron.
[
ant.
]
Trobaren-la que estava en lo reprotxe que es lligava.