llindar
1.
a.
m. CONSTR.
Part inferior de l'obertura d'una porta, especialment la d'entrada d'una casa.
b.
m.
[
esp.
]
Fusta o pedra travessera situada en la part inferior d'una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.
c.
m.
[
fig.
]
Estar algú en el llindar de la vellesa
d.
m.
[
fig.
]
Límit, entrada.
No gosen passar del llindar del bosc per por de trobar l'ós.
2.
a.
m. FISIOL./PSIC.
Límit a partir del qual es percep la sensació d'un determinat estímul.
b.
llindar absolut
Estímul mínim que produïx una sensació.
c.
llindar diferencial
Intensitat mínima en què l'estímul inicial ha de variar perquè hi haja una diferència en la sensació.