mà
1.
a.
f. ANAT.
Part terminal del braç, que comprén el carp, el metacarp i els dits.
b.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes.
c.
f.
[
p. anal.
]
En els mamífers, extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.
d.
f.
[
p. anal.
]
RAM.
Qualsevol dels quatre peus del bestiar de matador una vegada tallats.
e.
f.
[
fig.
]
La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa.
Té molta mà per a treballar amb la fusta.
f.
a mà
Dit de qualsevol cosa feta o fabricada amb les mans, sense màquina.
El dibuix del plat està fet a mà.
g.
a mà
(o
a la mà
)
A l'abast, a la disposició.
No tenia a mà paper i va escriure en el meu tovalló. Teníem a mà tot el que necessitàvem.
h.
a mà alçada
DIB.
Dit del dibuix geomètric fet a mà, sense l'ajuda de cap utensili especial.
i.
a mà alçada
POLÍT.
Expressió que designa la votació pública en la qual s'emet el vot alçant la mà.
j.
a mà armada
DRET
Expressió que designa els delictes perpetrats amb armes.
k.
a mans besades
Amb molt de gust.
l.
a mans juntes
Pregant molt.
m.
a mans plenes
Abundantment.
n.
a mans salves
Sense cap risc.
o.
agarrar
(algú)
per la mà
Agarrar-li la mà per a sostindre'l, ajudar-lo.
p.
ajuntar les mans
Unir els palmells de les mans amb els dits estirats o bé entrecreuats els d'una mà amb els de l'altra en actitud de pregar, suplicar, etc.
q.
alçar la mà
(a algú)
Amenaçar de pegar-li amb la mà.
r.
alçar les mans al cel
Alçar els braços amb les mans obertes en actitud de súplica.
s.
allargar la mà
Posar-la estesa i plana.
t.
allargar la mà
Ser caritatiu, generós.
u.
amb les mans darrere
Molt pobre.
v.
amb mà ferma
Amb fermesa.
Ha criat els fills amb mà ferma.
w.
amb una mà davant i una altra darrere
Pobre, sense res.
x.
anar
(o
parlar
)
amb el cor en la mà
Comportar-se, parlar, amb sinceritat.
y.
anar de mà en mà
(o
passar per moltes mans
)
Passar del poder d'un al d'un altre successivament.
z.
anar-se-li'n
(o
escapar-se-li
) (a algú)
la mà
Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient quan es prepara una mescla.
aa.
anar-se'n
(o
tornar-se'n
, etc.)
amb les mans plenes
Haver obtingut molt.
ab.
anar-se'n
(o
tornar-se'n
, etc.)
amb les mans buides
(o
netes
)
No haver obtingut res.
ac.
arribar a les mans
Pegar-se dos persones o més.
ad.
besar la mà
Saludar algú besant-li la mà en senyal de cortesia.
ae.
carregar la mà
Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, etc.
af.
cloure
(o
tancar
)
la mà
Arronsar-la aplicant els caps del dits al palmell.
ag.
cloure
(o
tancar
)
la mà
Donar, algú, molt menys del que era d'esperar.
ah.
de la mà de
Guiat per algú.
Vam anar aprenent noves matèries de la mà de la senyora Monerris.
ai.
de llarga mà
De fa molt de temps.
aj.
de mà
Dit de certes coses que, per les seues dimensions reduïdes, poden ser portades còmodament en la mà o amb les mans.
Una bossa de mà.
ak.
de mà
Manual.
Una serra de mà.
al.
de mà de mestre
Molt ben fet.
am.
de mans lliures
TELECOM.
Dit de l'accessori que per mitjà d'un altaveu i un micròfon situats en l'aparell telefònic permet mantindre una xarrada sense necessitat d'agarrar l'auricular.
an.
de primera mà
Que és usat per primera vegada.
ao.
de primera mà
Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., que prové directament de la font.
ap.
de pròpia mà
Personalment.
aq.
de segona mà
Que ja ha sigut usat anteriorment per una altra persona.
ar.
de segona mà
Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., aconseguida indirectament.
as.
deixar
(alguna cosa)
de les mans
Deixar d'ocupar-se'n.
at.
demanar la mà
(d'una xica)
Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per a casar-se.
au.
descarregar la mà
(sobre algú)
Pegar-li.
av.
donar
(o
estrényer
, o
encaixar
, etc.)
la mà
Saludar, felicitar, etc., agarrant-se, dos persones, la mà dreta recíprocament.
aw.
donar la mà
(a algú)
Prestar-li ajuda.
ax.
donar l'última mà
(a una cosa)
Acabar-la, completar-la.
ay.
donar un colp de mà
Ajudar en una faena, en una acció, etc.
Vaig poder acabar perquè em van donar un colp de mà.
az.
donar-se la mà
(o
les mans
)
Agarrar-se-la.
ba.
eixir amb les mans netes
No haver obtingut cap benefici il·legal.
bb.
eixir-ne
(o
anar-se'n
, o
tornar-se'n
, etc.)
amb les mans al cap
Acabar malparat en una disputa, discussió, etc., o ser desairat en una petició o pretensió.
bc.
en bones mans
A càrrec d'una persona competent, interessada, etc.
Vam deixar el nostre fill en bones mans.
bd.
enviar
(algú)
a fer la mà
[
vulg.
]
Despatxar-lo, desfer-se'n amb males maneres.
be.
escapar-se de la mà
(una cosa, un fet, una situació, etc.)
Quedar-se sense una cosa o perdre'n el control quan ja es creia haver-ho aconseguit.
bf.
estar deixat de la mà de Déu
Ser molt desgraciat.
bg.
estar deixat de la mà de Déu
Abandonat.
bh.
estar en les mans
(o
en la mà
)
(d'algú)
Estar en el seu poder.
L'assumpte està en les mans del jutge.
bi.
fer a mans
(o
donar en mà
)
Entregar una cosa directament al seu destinatari.
bj.
fer la mà
[
vulg.
]
Masturbar-se.
bk.
fer la mà
[
vulg.
]
Molestar, emprenyar.
bl.
fer les mans
Fer la manicura.
bm.
fer mans i mànegues
Esforçar-se molt, fer tot el possible.
Van fer mans i mànegues perquè ens trobàrem a gust.
bn.
fotre mà
(a algú)
Tocar-lo amb desig carnal.
bo.
guardar la mà en la faixa
Reservar-se.
bp.
haver-hi
(en un assumpte, un negoci, etc.)
una mà oculta
Haver-hi una persona que intervé secretament.
bq.
llavar-se'n les mans
Declarar-se'n no responsable.
br.
lligar les mans
Impedir d'obrar a algú.
La seua situació laboral li lliga les mans i no pot intervindre.
bs.
lligar-se les mans
(o
de mans
)
Privar-se la llibertat d'obrar.
bt.
mà a mà
Els dos a soles, sense cap avantatge per a cap dels dos.
bu.
mà de metge
Remei.
bv.
mà d'obra
ECON.
Treball físic incorporat a un procés de producció.
bw.
mà d'obra
ECON.
Total d'obrers assalariats d'un sector o un país determinats.
bx.
mà dura
Severitat, fermesa.
by.
mà mestra
Domini d'una matèria.
bz.
mà morta
Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
ca.
mà sobre mà
(o
una mà sobre l'altra
, o
les mans fentes
, o
les mans plegades
, o
amb les mans en la butxaca
)
Inactiu, sense fer res.
cb.
mans a la faena
Mans a l'obra.
Només rebre les instruccions necessàries ens vam posar mans a la faena.
cc.
mans enlaire
Comminació perquè pose les mans enlaire una persona que es vol capturar com a garantia que no atacarà.
cd.
no deixar de la mà
Ocupar-se, treballar, sense intermissió, en un assumpte.
ce.
no haver-hi mans
No haver-hi ningú capaç de realitzar, d'aconseguir, una cosa.
cf.
no tindre prou mans per a fer
(una cosa)
No donar l'abast a fer-la.
cg.
obrir la mà
Estendre-la.
ch.
obrir la mà
Donar amb liberalitat.
ci.
obrir la mà
Moderar el rigor.
cj.
parar la mà
Demanar diners, béns, etc., especialment estenent-la amb el palmell cap amunt.
ck.
parlar amb les mans
Gesticular molt quan es parla.
cl.
passar de mà en mà
Passar d'una persona a l'altra.
cm.
passar la mà per la cara
(a algú)
Avantatjar-lo.
cn.
passar la mà per la paret
No aconseguir res.
co.
passar la mà per l'esquena
(o
per la cara
)
(a algú)
Afalagar-lo.
cp.
per mà de
Per mitjà de.
cq.
per sota mà
Ocultament, en secret.
cr.
picar de mans
Batre una mà contra l'altra, per a cridar algú, per a aplaudir o manifestar satisfacció, etc.
cs.
pla com la mà
(o
com el palmell
de la mà
)
Molt llis.
ct.
poder-se donar la mà
(dos persones)
Ser l'una digna de l'altra, patir dels mateixos defectes, tindre els mateixos gusts, etc.
cu.
portar
(o
tindre
)
entre mans
(un assumpte)
Ocupar-se'n.
cv.
posar la mà
(o
les mans
)
al foc
Assegurar fermament la certesa d'una cosa.
cw.
posar la mà
(en un assumpte)
Cooperar-hi.
cx.
posar mà a
Posar-se a fer alguna cosa.
cy.
posar mà a la ploma
Agarrar-la per a escriure.
cz.
posar mà a l'obra
(o
mans a l'obra
)
Mamprendre un treball, una activitat, etc.
da.
posar-se la mà al pit
Reflexionar interrogant-se la consciència.
db.
saber
(algú)
on té la mà dreta
Estar ben assabentat o ben orientat en la qüestió que tracta.
dc.
saber-ne de cada mà
Ser molt hàbil.
dd.
senyar-se amb la mà dreta
Tindre bon encert.
de.
ser curt de mans
No ser expedit en el treball.
df.
ser la mà dreta
(d'algú)
Ser el seu principal col·laborador, auxiliar, etc.
El coordinador és la mà dreta del director.
dg.
ser llarg de mans
Ser expedit en el treball.
dh.
tindre
les mans llargues
Ser propens a tocar o prendre coses d'altre.
di.
tindre
les mans netes
No haver fet guany il·lícit en un assumpte.
dj.
tindre
la mà foradada
(o
les mans foradades
)
Ser malgastador.
dk.
tindre
la mà pesada
(algú)
Fer mal quan pega.
dl.
tindre
les mans brutes
Haver fet guany il·lícit en un assumpte.
dm.
tindre bones mans
Tindre molta habilitat.
dn.
tindre la mà
trencada
(o
les mans
trencades
)
(en una faena o activitat)
Estar-hi molt versat, tindre-hi molta pràctica.
do.
tindre la mà blana
Ser indulgent.
dp.
tindre la mà llarga
Tindre tendència a pegar.
dq.
tindre les mans falagueres
Ser ràpid a pegar o agredir.
dr.
tindre les mans lligades
Estar algú impedit d'obrar.
ds.
tindre les mans lliures
No estar algú impedit d'obrar.
dt.
tindre mà de ferro
Ser inflexible.
du.
tindre mà esquerra
Tindre habilitat per a aconseguir les coses sense forçar ningú.
dv.
tindre mans de plata
(o
de fada
)
Tindre molta habilitat manual.
dw.
tindre on posar mà
Tindre recursos suficients.
dx.
tindre per la mà
Tindre algú pràctica, habilitat, a fer alguna cosa.
dy.
traure
(a algú)
d'entre mans
(alguna cosa)
Privar-lo de continuar ocupant-se'n, intervenint-hi.
dz.
treballar a mans
TÈXTIL
Teixir per a altri un fabricant que té pocs telers, anomenat
drapaire.
ea.
untar les mans
(a algú)
Subornar-lo donant-li diners, regals, etc.
eb.
untar-se les mans
Apropiar-se algú fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
ec.
vindre a les mans
Començar a anar a colps.
ed.
vindre amb les mans netes
Agarrar una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtindre-la.
2.
a.
f.
[
fig.
]
Persona que realitza una cosa, artista.
Este quadro és de la mateixa mà que l'altre.
b.
f. pl.
[
fig.
]
Treball manual invertit en una obra.
La reparació m'ha costat huit mil pessetes: cinc mil de materials i tres mil de mans.
3.
a.
f.
Costat dret o esquerre.
A una mà es troba ma casa i a l'altra, la plaça.
b.
a mà dreta
(o
a mà esquerra
)
En la banda o la regió que correspon al costat dret o esquerre d'algú.
4.
a.
f.
[
fig.
]
[usat generalment en plural]
Possessió personal.
Les propietats passaran a les mans dels hereus.
b.
f.
[
fig.
]
[usat generalment en plural]
Control, direcció, cura.
La fàbrica ha caigut a mans d'un nou equip de gestió.
c.
en mans de
Sotmés a la direcció o cura d'algú.
d.
fer a mans
Entregar.
e.
passar
(alguna cosa)
per moltes mans
Estar sotmesa a la intervenció de moltes persones.
f.
posar
(alguna cosa)
en les mans
(d'algú)
Procurar-li'n la possessió.
g.
posar-se
(algú)
en les mans de
(un altre)
Confiar-se a la seua cura.
h.
prendre's de les mans
(alguna cosa)
Disputar-se-la, lluitar entre els que la volen.
5.
a.
f.
Posseïdor.
El cotxe ha canviat de mà.
b.
mà lliure
DRET
Propietat de béns el domini dels quals era alienable per prescripció legal.
c.
mà morta
DRET
Propietat de béns de tota classe, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
6.
a.
f.
Cada una de les etapes que comporta l'execució d'una obra.
Només queda donar-li l'última mà.
b.
f.
[
esp.
]
Cada una de les capes de pintura d'una pintada.
7.
f.
Representació convencional d'una mà amb l'índex estés, per a indicar una direcció, cridar l'atenció sobre un paràgraf, etc.
8.
f. GRÀF.
Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d'una raima.
9.
a.
f. HIST.
Estament, classe social.
b.
de baixa mà
Bast.
10.
a.
f. JOCS
En certs jocs, cada donada o passada.
b.
guanyar per mà
JOCS
En certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar algú perquè té la mà o està més pròxim de qui és mà.
c.
guanyar per mà
Anticipar-se a un altre en la consecució d'una cosa.
d.
ser mà
(o
tindre la mà
)
JOCS
En certs jocs de cartes o de fitxes, ser el primer en l'orde dels jugadors.
11.
a.
mà baixa
ESPORT
Passada del voleibol, amb avantbraços.
b.
mans
ESPORT
Falta que es fa en el futbol quan algú toca la pilota amb el braç o amb la mà de manera intencionada.
El jugador ha fet mans però l'àrbitre no ho ha indicat.
12.
mà de
Un gran nombre.
Hi ha una mà d'arbres.
13.
mà de morter
Maça amb què es pica o es remena el que hi ha en el morter.