mancar
1.
a.
v. intr.
[seguit de la preposició
de
]
No tindre alguna cosa necessària, útil, convenient.
Mancar de recursos humans. Mancar d'habilitat. Mancar d'enginy.
b.
v. intr.
[seguit de la preposició
de
]
No fer ús d'allò que cal en un moment determinat.
Ha mancat de delicadesa, de sang freda. Ha mancat de respecte als sers humans.
2.
a.
v. intr.
Faltar 1.
a.
i
b.
b.
v. intr.
Minvar, especialment un fenomen atmosfèric.
Ja ha mancat el temporal. Encara no ha mancat el vent.
3.
v. intr.
[seguit de la preposició
a
]
Faltar 2.
4.
v. tr.
Fallar, no tindre èxit en alguna cosa.
Un colp d'Estat mancat. Mancar el tir.
5.
no mancaria sinó
No caldria sinó.