mantenidor -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Que manté.
2.
m. HIST.
Cada un dels cavallers que en les justes o tornejos sostenien la lluita contra els que volien combatre.
3.
m. LIT.
Cada una de les persones que formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals.