manto (Diccionari)

manto
1. m. INDUM. Vestidura en forma de capa subjecta al cap o als muscles.
2. m. ANAT. Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l'animal o solament una part.
3. m. GEOL. Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovicic, que la separa de l'escorça i la discontinuïtat de Gutenberg que la separa del nucli.
4. manto aqüífer HIDROL. Terreny saturat d'aigua.
5. manto captiu Entre dos estrats impermeables.
6. manto de corriment GEOL. Desplaçament d'una part de l'escorça de la Terra per damunt d'un substrat diferent, de dimensions considerables.
7. manto freàtic HIDROL. Manto d'aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fissurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
8. manto marginal BOT. Vegetació pròpia de les vores del bosc, integrada bàsicament per comunitats megafòrbiques.
9. manto reial INDUM. Que cobrix tot el cos formant ròssec.

mantó (Diccionari)

mantó
m. INDUM. Mocador gran d'abric que porten les dones damunt els muscles i l'esquena. Mantó de Manila.

mantó (Traducció Valencià-Castellà)

mantó m. mantón, pañolón, tápalo.

manto (Traducció Castellà-Valencià)

manto m. 1. manto, mantell, abrigall.
2. manto acuífero manto aqüífer.
3. manto cautivo manto captiu.
4. manto de corrimiento manto de corriment.
5. manto freático manto freàtic.
6. manto marginal manto marginal.
7. manto real manto reial.
8. tapar con un manto tirar un vel sobre.

Et pot interessar