marrà (Diccionari)

marrà -ana
1. a. m. ZOOL. Moltó.
b. adj. i m. i f. [ p. anal. ] Es diu del xiquet molt tossut, que fa marraneries.
c. com un marrà Tossut.
2. a. m. Verro.
b. adj. i m. i f. [ p. anal. ] Porc, dit d'una persona molt bruta.
c. adj. i m. i f. Porc, que no és de fiar, que fa porcades.
3. adj. Es diu del jueu convers que continuava practicant el judaisme.

marra (Traducció Castellà-Valencià)

marra f. mall ( m. ).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb marrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
marrar






Participi
marrat
marrada
marrats
marrades



Gerundi
marrant






INDICATIU
Present
(jo) marre
(tu) marres
(ell/ella/vosté) marra
(nosaltres) marrem
(vosaltres) marreu
(ells/elles/vostés) marren

Perfet
(jo) he marrat
(tu) has marrat
(ell/ella/vosté) ha marrat
(nosaltres) hem marrat
(vosaltres) heu marrat
(ells/elles/vostés) han marrat

Passat simple
(jo) marrí
(tu) marrares
(ell/ella/vosté) marrà
(nosaltres) marràrem
(vosaltres) marràreu
(ells/elles/vostés) marraren

Passat perifràstic
(jo) vaig marrar
(tu) vas (o vares) marrar
(ell/ella/vosté) va marrar
(nosaltres) vam (o vàrem) marrar
(vosaltres) vau (o vàreu) marrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) marrar

Imperfet
(jo) marrava
(tu) marraves
(ell/ella/vosté) marrava
(nosaltres) marràvem
(vosaltres) marràveu
(ells/elles/vostés) marraven

Plusquamperfet
(jo) havia marrat
(tu) havies marrat
(ell/ella/vosté) havia marrat
(nosaltres) havíem marrat
(vosaltres) havíeu marrat
(ells/elles/vostés) havien marrat

Passat anterior
(jo) haguí marrat
(tu) hagueres marrat
(ell/ella/vosté) hagué marrat
(nosaltres) haguérem marrat
(vosaltres) haguéreu marrat
(ells/elles/vostés) hagueren marrat

Futur
(jo) marraré
(tu) marraràs
(ell/ella/vosté) marrarà
(nosaltres) marrarem
(vosaltres) marrareu
(ells/elles/vostés) marraran

Futur perfet
(jo) hauré marrat
(tu) hauràs marrat
(ell/ella/vosté) haurà marrat
(nosaltres) haurem marrat
(vosaltres) haureu marrat
(ells/elles/vostés) hauran marrat

Condicional
(jo) marraria
(tu) marraries
(ell/ella/vosté) marraria
(nosaltres) marraríem
(vosaltres) marraríeu
(ells/elles/vostés) marrarien

Condicional perfet
(jo) hauria marrat
(tu) hauries marrat
(ell/ella/vosté) hauria marrat
(nosaltres) hauríem marrat
(vosaltres) hauríeu marrat
(ells/elles/vostés) haurien marrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) marre
(tu) marres
(ell/ella/vosté) marre
(nosaltres) marrem
(vosaltres) marreu
(ells/elles/vostés) marren

Perfet
(jo) haja marrat
(tu) hages marrat
(ell/ella/vosté) haja marrat
(nosaltres) hàgem marrat
(vosaltres) hàgeu marrat
(ells/elles/vostés) hagen marrat

Imperfet
(jo) marrara
(tu) marrares
(ell/ella/vosté) marrara
(nosaltres) marràrem
(vosaltres) marràreu
(ells/elles/vostés) marraren

Plusquamperfet
(jo) haguera marrat
(tu) hagueres marrat
(ell/ella/vosté) haguera marrat
(nosaltres) haguérem marrat
(vosaltres) haguéreu marrat
(ells/elles/vostés) hagueren marrat

IMPERATIU
Present

marra (tu)
marre (ell/ella/vosté)
marrem (nosaltres)
marreu (vosaltres)
marren (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb marrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
marrar






Participio
marrado
marrada
marrados
marradas



Gerundio
marrando






INDICATIVO
Presente
(yo) marro
(tu) marras
(el/ella/Ud.) marra
(nosotros) marramos
(vosotros) marráis
(ellos/ellas/Uds.) marran

Pretérito perfecto simple
(yo) marré
(tu) marraste
(el/ella/Ud.) marró
(nosotros) marramos
(vosotros) marrasteis
(ellos/ellas/Uds.) marraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he marrado
(tu) has marrado
(el/ella/Ud.) ha marrado
(nosotros) hemos marrado
(vosotros) habéis marrado
(ellos/ellas/Uds.) han marrado

Pretérito imperfecto
(yo) marraba
(tu) marrabas
(el/ella/Ud.) marraba
(nosotros) marrábamos
(vosotros) marrabais
(ellos/ellas/Uds.) marraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había marrado
(tu) habías marrado
(el/ella/Ud.) había marrado
(nosotros) habíamos marrado
(vosotros) habíais marrado
(ellos/ellas/Uds.) habían marrado

Pretérito anterior
(yo) hube marrado
(tu) hubiste marrado
(el/ella/Ud.) hubo marrado
(nosotros) hubimos marrado
(vosotros) hubisteis marrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron marrado

Futuro simple
(yo) marraré
(tu) marrarás
(el/ella/Ud.) marrará
(nosotros) marraremos
(vosotros) marraréis
(ellos/ellas/Uds.) marrarán

Futuro compuesto
(yo) habré marrado
(tu) habrás marrado
(el/ella/Ud.) habrá marrado
(nosotros) habremos marrado
(vosotros) habréis marrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán marrado

Condicional simple
(yo) marraría
(tu) marrarías
(el/ella/Ud.) marraría
(nosotros) marraríamos
(vosotros) marraríais
(ellos/ellas/Uds.) marrarían

Condicional compuesto
(yo) habría marrado
(tu) habrías marrado
(el/ella/Ud.) habría marrado
(nosotros) habríamos marrado
(vosotros) habríais marrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían marrado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) marre
(tu) marres
(el/ella/Ud.) marre
(nosotros) marremos
(vosotros) marréis
(ellos/ellas/Uds.) marren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya marrado
(tu) hayas marrado
(el/ella/Ud.) haya marrado
(nosotros) hayamos marrado
(vosotros) hayáis marrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan marrado

Pretérito imperfecto I
(yo) marrara
(tu) marraras
(el/ella/Ud.) marrara
(nosotros) marráramos
(vosotros) marrarais
(ellos/ellas/Uds.) marraran

Pretérito imperfecto II
(yo) marrase
(tu) marrases
(el/ella/Ud.) marrase
(nosotros) marrásemos
(vosotros) marraseis
(ellos/ellas/Uds.) marrasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera marrado
(tu) hubieras marrado
(el/ella/Ud.) hubiera marrado
(nosotros) hubiéramos marrado
(vosotros) hubierais marrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran marrado

Futuro simple
(yo) marrare
(tu) marrares
(el/ella/Ud.) marrare
(nosotros) marráremos
(vosotros) marrareis
(ellos/ellas/Uds.) marraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere marrado
(tu) hubieres marrado
(el/ella/Ud.) hubiere marrado
(nosotros) hubiéremos marrado
(vosotros) hubiereis marrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren marrado

IMPERATIVO
Presente


marre (el/ella/Ud.)
marremos (nosotros)
marrad (vosotros)
marren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar