mena
1
1.
f. MINERAL./METAL·L.
Mineral que s'utilitza com a primera matèria per a extraure'n algun metall.
2.
a.
f.
Espècie 2.
b.
És una mena de persona molt difícil de tractar. Hi havia arbres de tota mena.
b.
de mena
Per naturalesa.
És intel·ligent de mena.
c.
d'una mena de manera
De manera estranya.
Ho va fer d'una mena de manera que no sé ben bé explicar.
d.
una mena de
Expressió aplicada a un nom que es pren com a referència per explicar una cosa desconeguda o per manifestar, en sentit irònic, despectiu, etc., la semblança que es troba entre allò amb què es compara.
Era com una mena de flascó amb una forma estranya. El tamboret és una mena de cadira.
3.
f. MAR.
Grossor d'una corda.
4.
perdre-se'n la mena
(d'algú o d'alguna cosa)
Desaparéixer del tot, extingir-se.
5.
perdre-se'n la mena
(d'algú o d'alguna cosa)
No haver-n'hi més.