menester (Diccionari)

menester
1. m. Allò que es necessita.
2. a. fer menester Ser, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú. Em fa menester un canvi d'aires. Si no et fa menester, li ho donaré al meu germà.
b. haver de menester (o haver menester ) Caldre, algú o alguna cosa, a algú. Haurem de menester la col·laboració de tots.
3. haver-s'ho de ben menester No ser gens espavilat. És un home que s'ho ha de ben menester; i damunt ara ha perdut la faena.

menester (Traducció Valencià-Castellà)

menester m. 1. menester.
2. fer menester ser útil (o de utilidad ).
3. haver de menester (o haver menester ) necesitar, hacer falta.
4. haver-s'ho de ben menester faltar (a uno) un tornillo (o tener flojos los tornillos ), calzar pocos puntos, no estar (uno) en su sano juicio (o en sus cabales ).

menester (Traducció Castellà-Valencià)

menester m. 1. menester.
2. haber menester una cosa (o de una cosa ) haver de menester una cosa.
3. ser menester caldre, ser necessari.
4. todo es menester tot fa menester, mai no n'hi ha prou.

Et pot interessar