mestre -a
1.
a.
m.
i
f. ENSENY.
Persona que ensenya una ciència, art o ofici o té el títol per a fer-ho.
Mestre de dibuix, de dansa, de guitarra. Mestre d'esgrima, de tenis, d'alemany, etc.
b.
m.
i
f.
[
p. ext.
]
Persona de qui s'és deixeble, de qui es pren norma, ensenyança.
Ha sigut el mestre de tota una generació.
c.
m.
i
f.
El dolor és un gran mestre.
d.
m.
i
f.
[
p. anal.
]
Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ser pres com a model.
Ell fou mestre en esta especialitat.
e.
m. REL.
En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.
f.
mestre de cant
MÚS.
Persona que ensenya a cantar.
g.
mestre de cant
Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a xicotets cantors.
h.
mestre de novicis
REL.
Persona que s'encarrega de dirigir i d'instruir els novicis d'una comunitat religiosa.
i.
mestre de xiquets
ENSENY.
Mestre d'escola.
j.
mestre d'escola
ENSENY.
Persona encarregada d'impartir l'ensenyança primària.
k.
mestre en arts
Grau acadèmic que podia obtindre, després d'un examen, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.
2.
a.
m.
Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'uns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós.
b.
m.
Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
c.
m.
[
pop.
]
Tractament que es dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo.
Mestre!, quin preu té eixa polsera?
d.
m. MÚS.
Nom que es dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música.
e.
mestre de seca
NUMISM.
Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seua direcció.
f.
mestre racional
HIST.
Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
g.
mestre racional
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
3.
a.
m.
i
f.
Persona que dirigix el personal, les operacions, etc., d'un servici, d'una obra.
b.
mestre d'aixa
MAR.
Fuster constructor de naus.
c.
mestre de ball
ESPECT.
Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre.
d.
mestre de camp
MIL.
Oficial major d'un terç o regiment.
e.
mestre de capella
Que dirigix la música d'una capella, d'una església.
f.
mestre de cases
(o
d'obres
)
CONSTR.
Professional que, amb la direcció d'un arquitecte o sense, dirigix els paletes i els manobres.
g.
mestre de cerimònies
Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir a les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.
h.
mestre de ginys
[
ant.
]
Enginyer, constructor de màquines de guerra.
i.
mestre de palau
HIST.
Majordom.
j.
mestre en gai saber
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
4.
a.
m.
Títol donat a certes jerarquies.
b.
m.
Superior d'un orde militar.
c.
gran mestre
Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.
5.
m. METEOR.
Vent mestral.
6.
adj.
Magistral 1.
Una obra mestra. Un treball fet de mà mestra.
7.
adj.
Principal.
La paret mestra ha caigut. Biga mestra.