monòton -a
1.
a.
adj.
Que té sempre el mateix to o un to poc variat.
Un cant monòton. Una música monòtona.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Que cansa per la seua uniformitat, per la repetició de les mateixes coses.
Un discurs monòton. Una vida monòtona. Una activitat monòtona.
2.
a.
adj. MAT.
Es diu de l'aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
b.
adj. MAT.
Dit d'una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent.