morfema
m. LING.
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l'aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc.) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d'inventari limitat i tancat en cada llengua.