mossegar
1.
a.
v. tr.
Agarrar i prémer amb les dents.
Algú ha mossegat el meu entrepà.
b.
v. pron.
Sempre ha tingut la mania de mossegar-se les ungles.
c.
v. tr.
[
p. anal.
]
Estrényer, pinçar, fortament un objecte, una cosa entre dos peces, dos rodes, etc., fent pressió per a agarrar-lo o subjectar-lo.
2.
a.
v. tr. abs.
Tindre l'hàbit de mossegar.
Gos que lladra no mossega.
b.
v. tr. abs.
[
iròn.
]
Vine, que no et mossegaré.
3.
v. tr.
[
p. ext.
]
La humitat ha mossegat el ferro.
4.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Atacar acerbament de paraula.
No se li pot comentar el tema, de seguida et mossega.
b.
v. tr. abs.
[
fig.
i
esp.
]
Quan obris la boca, mossegues.
5.
a.
v. tr.
[
pop.
i
fig.
]
Aconseguir algun profit egoistament, abusivament, etc.
b.
v. tr.
[
pop.
i
fig.
i
esp.
]
Robar.