món
1.
a.
m.
Conjunt de totes les coses, la realitat, l'univers sencer, en contraposició al diví, a Déu.
La creació del món. La fi del món. Déu va fer el món en sis dies.
b.
com hi ha món!
Exclamació per reforçar una afirmació, una orde, una amenaça, etc., o per demostrar sorpresa, decepció, etc.
c.
des que el món és món
Des de la creació, sempre.
d.
el món no va ser fet en un dia
Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament.
e.
moure el món
Fer grans coses.
f.
no haver vist mai el món per un forat
Expressió usada per a indicar que algú no té gens d'experiència.
g.
perdre el món de vista
Desmaiar-se, perdre els sentits.
h.
perdre el món de vista
Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofrit algú a causa de determinades circumstàncies.
i.
quin món de mones!
Expressió amb què es manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que hi tenen lloc.
j.
ser
(alguna cosa)
la fi del món
(per a algú)
Resultar-li molt perjudicial, fer-se'n un problema insuperable, etc.
2.
a.
m.
El planeta Terra.
Fer la volta al món.
b.
m.
T'he buscat per tot el món.
c.
m.
Una part de la Terra.
d.
m.
Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat.
La pluralitat dels mons.
e.
a l'altre cap
(o
a l'altra part
, o
a la fi
)
del món
Molt lluny.
f.
afonar-se
(o
ensorrar-se
)
el món
(a algú)
Caure el món damunt (a algú).
g.
caure el món damunt
(o
a sobre
)
(a algú)
Sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.
h.
descobrir món
Córrer terres.
i.
el món antic
La part de la Terra coneguda pels antics.
j.
el món és un mocador
Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho o al fet de ser coneguda una notícia o una persona on era insospitable que es coneguera.
k.
el nou món
La part de la Terra descoberta modernament.
l.
el Nou Món
Amèrica.
m.
per estos mons de Déu
Per diferents llocs, pel món.
Va anar per estos mons de Déu buscant la seua família.
n.
per res del món
Expressió amb què es reforça una negació o es nega rotundament alguna cosa.
o.
rodar
(o
córrer
, o
vore
, etc.)
món
Viatjar.
p.
seguir món
Viatjar.
q.
Tercer Món
Conjunt dels països subdesenrotllats.
3.
a.
m.
La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
b.
anar-se'n a l'altre món
Morir-se.
c.
anar-se'n del
(o
d'este
)
món
Morir-se.
d.
enviar a l'altre món
Matar.
e.
este món
REL.
La vida present, terrena.
f.
l'altre món
REL.
La vida eterna, allò que és més enllà de la vida present.
g.
no cabre al món
Sentir-se molt satisfet o important.
h.
no res de l'altre món
No res estrany, no res extraordinari.
i.
no ser d'este món
Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.
j.
posar
(o
portar
, o
dur
)
al món
Donar naixença.
k.
posar-se el món per barret
Despreocupar-se de tot.
l.
ser al món
Viure.
m.
ser més de l'altre món que d'este
Ser extremament decrèpit.
n.
traure del món
Matar.
o.
vindre
(o
arribar
)
al món
Nàixer.
4.
m.
Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus.
El món de les lletres. El món de l'espectacle. El món dels insectes.
5.
a.
m.
La societat.
b.
el gran món
L'alta societat.
c.
entrar en el món
Introduir-se en la vida social.
d.
riure's del món
No tindre prejuís, despreocupar-se del què diran.
e.
tindre món
Ser molt experimentat.
6.
a.
m.
Conjunt de tots els hòmens, el gènere humà.
No pots enfrontar-te al món.
b.
el món i la bolla
La totalitat.
c.
mig món
Molta gent.
Va acudir-hi mig món.
d.
prometre el món i la bolla
Fer promeses exagerades.
e.
tot el món
Tota la gent.
Tot el món sap què hi ha entre tu i ton pare.
f.
un món
(d'alguna cosa)
Moltíssims, gran quantitat.
g.
un món
Una cosa enorme, immensa.
7.
a.
m. REL.
Allò que concernix els interessos terrenals, en oposició a les coses de l'esperit.
b.
m. REL.
Segons el catecisme tradicional, un dels tres enemics de l'ànima, entés com a representació de les delícies i de les vanitats terrenals.
8.
m. HIST.
Pom.