negoci
1.
m.
Assumpte, ocupació.
Té entre mans massa negocis i no li queda temps per a res.
2.
a.
m. ECON.
Assumpte, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.
b.
m. ECON.
Operació de compravenda de béns mobles de la qual s'obtenen guanys.
c.
m.
[usat sovint irònicament]
Assumpte de què s'obté profit, avantatge.
Quin negoci, comprar aquell cotxe vell!
d.
bon negoci
Negoci en què una persona ix guanyant.
Canviar el pis per la casa ha sigut un bon negoci.
e.
de negocis
Expressió que s'aplica a la persona que es dedica a activitats comercials o industrials, ja siga com a propietari o com a executiu.
Home de negocis.
f.
el negoci d'en Robert amb les cabres
Un mal negoci.
g.
mal negoci
Negoci en què una persona ix perdent.
Això és un mal negoci, treballar en tan males condicions. Mal negoci, si perd la gana.
h.
negoci redó
Negoci molt avantatjós, totalment favorable.
3.
a.
m.
[
p. ext.
]
Guany que s'obté en un negoci.
Han fet cinquanta-mil pessetes de calaix: la mitat és negoci.
b.
fer negoci
Obtindre guany d'alguna cosa.