obediència
1.
f.
Acció o efecte d'obeir.
2.
f.
Qualitat d'obedient.
3.
f.
Antigament, domini o subjecció sobre persones o pobles.
Tindre un poble en obediència.
4.
f.
Fidelitat del súbdit al sobirà.
Jurar obediència al rei.
5.
f.
Pertinença a una causa, a una ideologia, a un partit.
D'obediència catòlica, comunista.
6.
obediència cega
Tipus d'obediència consistent a seguir i a fer propi el juí del superior religiós sense examinar ni valorar els motius del manament.