obert -a
1.
a.
adj.
Que ha sofrit obertura.
b.
adj.
Que permet el pas.
c.
adj.
Ample, espaiós.
Espai obert. A camp obert.
d.
adj.
Sense protecció, sense defenses, sense muralles.
Ciutat oberta.
e.
adj.
Dit d'un grup, una assemblea, etc., en què no hi ha limitació de participació.
f.
adj.
En comunicació directa amb l'aire exterior.
Un pati obert. A cel obert.
g.
adj.
Accessible, utilitzable, lliure.
Carretera oberta al trànsit. Exposició oberta al públic.
h.
adj. abs.
En una botiga, una oficina, etc., indicació que s'està en disposició d'atendre el públic.
i.
adj. ELECTR.
Es diu del circuit o de l'element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet el pas del corrent elèctric.
j.
adj. LING.
Es diu del fonema que es realitza, articulatòriament, amb la boca més oberta respecte a d'altres fonemes considerats neutres o tancats.
2.
a.
adj.
[
fig.
]
Manifest, declarat públicament, no encobert.
Entre els dos hi ha un odi obert. Una epidèmia oberta.
b.
adj.
[
fig.
]
Ample, no estricte; receptiu, no excloent.
Una moral oberta. Un esperit obert. Una persona oberta. Un caràcter obert.
c.
amb els braços oberts
Amicalment, cordialment.