objecte (Diccionari)

objecte
1. m. FILOS. Allò que és o pot ser conegut pels sentits o per l'enteniment.
2. a. m. [ esp. ] Cosa material en tant que s'oferix als sentits. Una taula plena d'objectes. Un objecte rar. Objectes de primera necessitat. Objectes de luxe.
b. objecte de valor Objecte valuós. Dubte que foren lladres els qui van entrar a casa perquè no van endur-se cap objecte de valor.
3. m. Matèria d'una ciència, d'un estudi, d'una conversació o exposició escrita.
4. m. Allò que es pren com a fi d'una acció, d'un esforç.
5. a. objecte directe GRAM. Complement directe.
b. objecte indirecte GRAM. Complement indirecte.
6. m. ÒPT. Punt o conjunt de punts dels quals un sistema òptic dóna una imatge.
7. objecte social ECON./DRET Finalitat a què s'adrecen les activitats d'una societat, o conjunt d'operacions a què es dedica una societat.
8. objecte volador no identificat [OVNI] Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d'origen desconegut que s'observa en el cel. És designat també amb la sigla UFO, de l'anglés Unidentified Flying Object.

objecte (Traducció Valencià-Castellà)

objecte m. objeto, objetivo.

Tercera persona singular Present Imperatiu del verb objectar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
objectar






Participi
objectat
objectada
objectats
objectades



Gerundi
objectant






INDICATIU
Present
(jo) objecte
(tu) objectes
(ell/ella/vosté) objecta
(nosaltres) objectem
(vosaltres) objecteu
(ells/elles/vostés) objecten

Perfet
(jo) he objectat
(tu) has objectat
(ell/ella/vosté) ha objectat
(nosaltres) hem objectat
(vosaltres) heu objectat
(ells/elles/vostés) han objectat

Passat simple
(jo) objectí
(tu) objectares
(ell/ella/vosté) objectà
(nosaltres) objectàrem
(vosaltres) objectàreu
(ells/elles/vostés) objectaren

Passat perifràstic
(jo) vaig objectar
(tu) vas (o vares) objectar
(ell/ella/vosté) va objectar
(nosaltres) vam (o vàrem) objectar
(vosaltres) vau (o vàreu) objectar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) objectar

Imperfet
(jo) objectava
(tu) objectaves
(ell/ella/vosté) objectava
(nosaltres) objectàvem
(vosaltres) objectàveu
(ells/elles/vostés) objectaven

Plusquamperfet
(jo) havia objectat
(tu) havies objectat
(ell/ella/vosté) havia objectat
(nosaltres) havíem objectat
(vosaltres) havíeu objectat
(ells/elles/vostés) havien objectat

Passat anterior
(jo) haguí objectat
(tu) hagueres objectat
(ell/ella/vosté) hagué objectat
(nosaltres) haguérem objectat
(vosaltres) haguéreu objectat
(ells/elles/vostés) hagueren objectat

Futur
(jo) objectaré
(tu) objectaràs
(ell/ella/vosté) objectarà
(nosaltres) objectarem
(vosaltres) objectareu
(ells/elles/vostés) objectaran

Futur perfet
(jo) hauré objectat
(tu) hauràs objectat
(ell/ella/vosté) haurà objectat
(nosaltres) haurem objectat
(vosaltres) haureu objectat
(ells/elles/vostés) hauran objectat

Condicional
(jo) objectaria
(tu) objectaries
(ell/ella/vosté) objectaria
(nosaltres) objectaríem
(vosaltres) objectaríeu
(ells/elles/vostés) objectarien

Condicional perfet
(jo) hauria objectat
(tu) hauries objectat
(ell/ella/vosté) hauria objectat
(nosaltres) hauríem objectat
(vosaltres) hauríeu objectat
(ells/elles/vostés) haurien objectat

SUBJUNTIU
Present
(jo) objecte
(tu) objectes
(ell/ella/vosté) objecte
(nosaltres) objectem
(vosaltres) objecteu
(ells/elles/vostés) objecten

Perfet
(jo) haja objectat
(tu) hages objectat
(ell/ella/vosté) haja objectat
(nosaltres) hàgem objectat
(vosaltres) hàgeu objectat
(ells/elles/vostés) hagen objectat

Imperfet
(jo) objectara
(tu) objectares
(ell/ella/vosté) objectara
(nosaltres) objectàrem
(vosaltres) objectàreu
(ells/elles/vostés) objectaren

Plusquamperfet
(jo) haguera objectat
(tu) hagueres objectat
(ell/ella/vosté) haguera objectat
(nosaltres) haguérem objectat
(vosaltres) haguéreu objectat
(ells/elles/vostés) hagueren objectat

IMPERATIU
Present

objecta (tu)
objecte (ell/ella/vosté)
objectem (nosaltres)
objecteu (vosaltres)
objecten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar