obstant (Diccionari)

obstant
1. no obstant loc. A pesar de. No obstant les últimes pluges, encara hi ha sequera.
2. no obstant (o no obstant això , o això no obstant ) loc. A pesar d'això. No obstant, farà el que li digues.

obstant (Traducció Valencià-Castellà)

obstant m. obstante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb obstar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
obstar






Participi
obstat
obstada
obstats
obstades



Gerundi
obstant






INDICATIU
Present
(jo) obste
(tu) obstes
(ell/ella/vosté) obsta
(nosaltres) obstem
(vosaltres) obsteu
(ells/elles/vostés) obsten

Perfet
(jo) he obstat
(tu) has obstat
(ell/ella/vosté) ha obstat
(nosaltres) hem obstat
(vosaltres) heu obstat
(ells/elles/vostés) han obstat

Passat simple
(jo) obstí
(tu) obstares
(ell/ella/vosté) obstà
(nosaltres) obstàrem
(vosaltres) obstàreu
(ells/elles/vostés) obstaren

Passat perifràstic
(jo) vaig obstar
(tu) vas (o vares) obstar
(ell/ella/vosté) va obstar
(nosaltres) vam (o vàrem) obstar
(vosaltres) vau (o vàreu) obstar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) obstar

Imperfet
(jo) obstava
(tu) obstaves
(ell/ella/vosté) obstava
(nosaltres) obstàvem
(vosaltres) obstàveu
(ells/elles/vostés) obstaven

Plusquamperfet
(jo) havia obstat
(tu) havies obstat
(ell/ella/vosté) havia obstat
(nosaltres) havíem obstat
(vosaltres) havíeu obstat
(ells/elles/vostés) havien obstat

Passat anterior
(jo) haguí obstat
(tu) hagueres obstat
(ell/ella/vosté) hagué obstat
(nosaltres) haguérem obstat
(vosaltres) haguéreu obstat
(ells/elles/vostés) hagueren obstat

Futur
(jo) obstaré
(tu) obstaràs
(ell/ella/vosté) obstarà
(nosaltres) obstarem
(vosaltres) obstareu
(ells/elles/vostés) obstaran

Futur perfet
(jo) hauré obstat
(tu) hauràs obstat
(ell/ella/vosté) haurà obstat
(nosaltres) haurem obstat
(vosaltres) haureu obstat
(ells/elles/vostés) hauran obstat

Condicional
(jo) obstaria
(tu) obstaries
(ell/ella/vosté) obstaria
(nosaltres) obstaríem
(vosaltres) obstaríeu
(ells/elles/vostés) obstarien

Condicional perfet
(jo) hauria obstat
(tu) hauries obstat
(ell/ella/vosté) hauria obstat
(nosaltres) hauríem obstat
(vosaltres) hauríeu obstat
(ells/elles/vostés) haurien obstat

SUBJUNTIU
Present
(jo) obste
(tu) obstes
(ell/ella/vosté) obste
(nosaltres) obstem
(vosaltres) obsteu
(ells/elles/vostés) obsten

Perfet
(jo) haja obstat
(tu) hages obstat
(ell/ella/vosté) haja obstat
(nosaltres) hàgem obstat
(vosaltres) hàgeu obstat
(ells/elles/vostés) hagen obstat

Imperfet
(jo) obstara
(tu) obstares
(ell/ella/vosté) obstara
(nosaltres) obstàrem
(vosaltres) obstàreu
(ells/elles/vostés) obstaren

Plusquamperfet
(jo) haguera obstat
(tu) hagueres obstat
(ell/ella/vosté) haguera obstat
(nosaltres) haguérem obstat
(vosaltres) haguéreu obstat
(ells/elles/vostés) hagueren obstat

IMPERATIU
Present

obsta (tu)
obste (ell/ella/vosté)
obstem (nosaltres)
obsteu (vosaltres)
obsten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar