obturador -a
1.
adj.
Que servix per a obturar.
2.
a.
m.
Allò que obtura o tapa una obertura.
b.
m. ARM.
Junta disposada entre el canó i la culata d'una arma de foc, especialment d'una peça d'artilleria, per a evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
c.
m. FOTOGR.
Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d'exposició de la superfície sensible a la llum.
d.
m. TECNOL.
Dispositiu utilitzat per a tancar un recinte o una conducció o per a interrompre la comunicació entre dos recintes o entre dos conduccions com ara les aixetes i les vàlvules.