ofendre (Diccionari)

ofendre
1. a. v. tr. Ferir, danyar. Una llum massa intensa li fa ofendre els ulls. Aquell soroll tan fort ofén l'orella.
b. v. tr. [ fig. i esp. ] Lloances que ofenen la seua modèstia.
2. a. v. tr. [ esp. ] Ferir algú en la seua dignitat, ultratjar. La vostra desconfiança en mi m'ofén.
b. v. pron. Sentir-se ferit en la seua dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S'ofén per no res.
c. donar-se per ofés Ofendre's.
d. ofendre Déu REL. Ultratjar-lo pecant.

ofendre (Traducció Valencià-Castellà)

ofendre v. tr. ofender, abroncar, acocear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb ofendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ofendre






Participi
ofés (o ofès)
ofesa
ofesos
ofeses



Gerundi
ofenent






INDICATIU
Present
(jo) ofenc
(tu) ofens
(ell/ella/vosté) ofén (o ofèn)
(nosaltres) ofenem
(vosaltres) ofeneu
(ells/elles/vostés) ofenen

Perfet
(jo) he ofés (o hès) ofés
(tu) has ofés
(ell/ella/vosté) ha ofés
(nosaltres) hem ofés
(vosaltres) heu ofés
(ells/elles/vostés) han ofés

Passat simple
(jo) ofenguí
(tu) ofengueres
(ell/ella/vosté) ofengué
(nosaltres) ofenguérem
(vosaltres) ofenguéreu
(ells/elles/vostés) ofengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig ofendre
(tu) vas (o vares) ofendre
(ell/ella/vosté) va ofendre
(nosaltres) vam (o vàrem) ofendre
(vosaltres) vau (o vàreu) ofendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ofendre

Imperfet
(jo) ofenia
(tu) ofenies
(ell/ella/vosté) ofenia
(nosaltres) ofeníem
(vosaltres) ofeníeu
(ells/elles/vostés) ofenien

Plusquamperfet
(jo) havia ofés (o hès) ofés
(tu) havies ofés
(ell/ella/vosté) havia ofés
(nosaltres) havíem ofés
(vosaltres) havíeu ofés
(ells/elles/vostés) havien ofés

Passat anterior
(jo) haguí ofés (o hès) ofés
(tu) hagueres ofés
(ell/ella/vosté) hagué ofés
(nosaltres) haguérem ofés
(vosaltres) haguéreu ofés
(ells/elles/vostés) hagueren ofés

Futur
(jo) ofendré
(tu) ofendràs
(ell/ella/vosté) ofendrà
(nosaltres) ofendrem
(vosaltres) ofendreu
(ells/elles/vostés) ofendran

Futur perfet
(jo) hauré ofés (o hès) ofés
(tu) hauràs ofés
(ell/ella/vosté) haurà ofés
(nosaltres) haurem ofés
(vosaltres) haureu ofés
(ells/elles/vostés) hauran ofés

Condicional
(jo) ofendria
(tu) ofendries
(ell/ella/vosté) ofendria
(nosaltres) ofendríem
(vosaltres) ofendríeu
(ells/elles/vostés) ofendrien

Condicional perfet
(jo) hauria ofés (o hès) ofés
(tu) hauries ofés
(ell/ella/vosté) hauria ofés
(nosaltres) hauríem ofés
(vosaltres) hauríeu ofés
(ells/elles/vostés) haurien ofés

SUBJUNTIU
Present
(jo) ofenga
(tu) ofengues
(ell/ella/vosté) ofenga
(nosaltres) ofenguem
(vosaltres) ofengueu
(ells/elles/vostés) ofenguen

Perfet
(jo) haja ofés (o hès) ofés
(tu) hages ofés
(ell/ella/vosté) haja ofés
(nosaltres) hàgem ofés
(vosaltres) hàgeu ofés
(ells/elles/vostés) hagen ofés

Imperfet
(jo) ofenguera
(tu) ofengueres
(ell/ella/vosté) ofenguera
(nosaltres) ofenguérem
(vosaltres) ofenguéreu
(ells/elles/vostés) ofengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera ofés (o hès) ofés
(tu) hagueres ofés
(ell/ella/vosté) haguera ofés
(nosaltres) haguérem ofés
(vosaltres) haguéreu ofés
(ells/elles/vostés) hagueren ofés

IMPERATIU
Present

ofén (o ofèn) (tu)
ofenga (ell/ella/vosté)
ofenguem (nosaltres)
ofeneu (vosaltres)
ofenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar