ofici (Diccionari)

ofici
1. a. m. Funció a acomplir. Ella acomplí bé el seu ofici de mare.
b. bons oficis Gestions que es fan a favor d'algú recomanant-lo, interposant la seua influència personal, etc. Gràcies als bons oficis d'un conegut va aconseguir aquella ocupació.
2. a. m. Allò que s'està obligat a fer pel càrrec que s'ocupa. Això no és ofici del jutge.
b. m. El càrrec mateix. Deures de l'ofici.
c. d'ofici En virtut dels deures del càrrec.
3. a. m. Professió d'una art manual. L'ofici de forner. L'ofici de guixaire.
b. sense ofici ni benefici Sense mitjans de guanyar-se la vida.
4. a. m. LITÚRGIA Ofici diví.
b. m. LITÚRGIA La missa major o cantada.
c. m. pl. LITÚRGIA Conjunt de funcions religioses de diades assenyalades. Els oficis de Setmana Santa.
d. ofici diví LITÚRGIA Litúrgia de les hores.
5. m. DRET Comunicació entre funcionaris i autoritats de diferents órdens.

ofici (Traducció Valencià-Castellà)

ofici m. oficio.

Et pot interessar