olla (Diccionari)

olla
1. a. f. Recipient redó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dos anses, que servix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc.
b. f. GASTR. Menjar de carn bullida amb altres ingredients, principalment creïlles, hortalisses, cigrons i a vegades gallina, cansalada, botifarra i pilota, de la qual s'extrau el caldo per a fer l'escudella.
c. capellà de missa i olla Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat.
d. estar fet (algú) una olla Pensar, obrar, etc., absurdament.
e. fer bullir l'olla Guanyar prou per a alimentar-se.
f. fer olla Ser profitós.
g. ficar l'olla gran dins de la menuda Fer una despesa extraordinària.
h. menjar olla de cabró Viure a l'esquena d'un altre a canvi de servicis deshonests.
i. no poder-ne tirar cap tros a l'olla No traure gens de profit material d'alguna cosa.
j. olla de pressió Olla que es pot tancar hermèticament, proveïda d'una vàlvula de seguretat, en la qual es pot elevar l'aigua a un grau de temperatura superior al de l'ebullició a l'aire lliure.
k. olla exprés Olla de pressió.
l. ser (una cosa) una olla (o una olla de cols , o una olla de caragols ) Haver-hi molt de desorde, falta d'organització, etc.
m. ser (o paréixer ) una olla de grills Haver-hi, en un lloc, un gran aldarull, perquè tot el món parla alhora.
n. ser de l'olla Ser dels que governen, manegen un assumpte, etc.
o. traure faves d'olla Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica.
2. f. Gorg.
3. f. Raconada redonenca de la costa o vorera de la mar.
4. joc de trencar l'olla JOCS Joc popular de xiquets consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordell entre dos pals.
5. olla dels pobres Pràctica caritativa que tenia lloc en les ciutats, pobles, convents, en període de fam o escassetat.

olla (Traducció Valencià-Castellà)

olla f. olla, puchero ( m. ), puchera, canco ( m. ).

olla (Traducció Castellà-Valencià)

olla f. 1. olla.
2. [ remolino ] gorga.

Et pot interessar