olor
1.
a.
f. FISIOL./QUÍM.
Impressió que certes emanacions volàtils produïxen en l'òrgan de l'olfacte.
b.
f. FISIOL./QUÍM.
Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement o desagradablement l'òrgan de l'olfacte.
Olor de pólvora cremada. Un perfum amb olor de roses.
c.
f.
[
esp.
]
Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement l'olfacte.
2.
f.
Substància que emet una olor agradable, utilitzada per a perfumar, perfum.
Un flascó d'olor.
3.
a.
fer
(una cosa)
mala olor
(o
no massa bona olor
, o
olor de socarrim
)
Fer sospitar que no és com cal, correcta, honorable, legal, etc.
b.
fer olor de
(tal o tal cosa)
Tindre'n aparença o ser-ne un indici.
La declaració de l'acusat feia olor d'invenció.
c.
morir en olor de santedat
Morir amb fama de sant.
d.
sentir olor
Percebre una olor.
Al soterrani se sentia olor d'humitat.