optimisme
1.
m. FILOS.
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, està disposat de la manera millor possible dins del que permet el ser finit o és susceptible intrínsecament d'un perfeccionament progressiu i substancial.
2.
m. FILOS.
Disposició d'esperit consistent en una propensió a vore i a jutjar les coses a partir de l'aspecte més favorable.