oració
1.
f. LIT./RET.
Discurs pronunciat en públic.
Una oració fúnebre. L'oració inaugural.
2.
a.
f. pl. REL.
Fórmules de pregària elementals que solen trobar-se al principi del catecisme.
b.
trencar les oracions
(a algú)
Interrompre'l i fer-li perdre el fil de les idees.
3.
a.
f. GRAM.
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
b.
girar l'oració per passiva
GRAM.
Invertir els termes.
c.
oració substantiva
GRAM.
Modalitat d'oració subordinada que pot tindre les mateixes funcions que exercix un substantiu en l'oració simple.
d.
parts de l'oració
GRAM.
Segons la gramàtica tradicional, classes generals de paraules, les quals, d'una banda, intenten d'expressar els conceptes de les realitats i, d'una altra, manifesten la funció d'estes diverses paraules dins de l'oració. Són: substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció.
4.
a.
f. LITÚRGIA
Tota forma litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l'assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l'amén de tots.
b.
f. REL.
Prec, súplica feta a la divinitat.
c.
oració dominical
REL.
Parenostre.
d.
oració vocal
REL.
Oració que es fa articulant paraules.