orde
1.
a.
m.
Disposició regular de les coses, les unes en relació amb les altres.
Posar en orde els llibres de l'estanteria. Lluitar sense orde.
b.
m.
Successió metòdica, fixada.
Seguir l'orde alfabètic, l'orde cronològic.
c.
m. SOCIOL.
Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d'una societat, i subjecció a estes mateixes regles i lleis.
d.
m. MIL.
Manera de disposar o de formar els soldats de cara a una marxa, a un combat.
e.
a les ordes de
Sotmés a l'autoritat d'algú.
f.
estar a les órdens de
Dependre'n.
g.
orde del dia
Indicació dels assumptes que han de ser tractats en una reunió.
h.
orde del dia
MIL.
Indicació de les disposicions prescrites a un cos d'exèrcit per a la jornada.
i.
orde directe
GRAM.
Construcció directa.
j.
orde públic
Situació de respecte de les normes establides per la societat que permeten la convivència social.
k.
per orde
Ordenadament.
2.
a.
m.
Grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta.
b.
m.
Cada un dels grups importants d'una classificació.
c.
m. BIOL.
Categoria taxonòmica de rang inferior a la classe i superior a la família.
d.
orde arquitectònic
ARQUIT.
En l'arquitectura grega i romana, cada un dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament).
e.
orde compost
ARQUIT.
Orde arquitectònic que té elements del jònic i del corinti.
3.
a.
f.
Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent.
b.
m.
Disciplina que cal observar.
Mantindre l'orde entre els alumnes.
c.
m.
Conducta disciplinada, consciència dels propis deures.
El president cridà a l'orde els assembleistes.
4.
m. MAT.
Cardinal.
5.
a.
m. LITÚRGIA
Ritu cristià, per mitjà del qual l'església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
b.
m. REL.
Societat de religiosos, aprovada per l'autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sotmesos a l'observança d'una regla i que emeten vots solemnes.
c.
orde menor
REL.
Cada un dels graus que precedien el sagrament de l'orde pròpiament dit.
d.
orde militar
HIST.
Institució de caràcter religiós i militar creada a partir de la fi del segle XI per defendre els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
e.
orde religiós
REL.
Orde 5.
b
.