{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
oretà (Diccionari)
oretà -ana
1.
adj.
Relatiu o pertanyent als oretans.
2.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un antic poble preromà que habitava a les conques altes del Segura i del Guadalquivir.
oretà (Traducció Valencià-Castellà)
oretà -ana
adj.
oretano -na.
Et pot interessar
Lisímaco
atónico
badoquejar
belo
bilabarquín
cintero
concúbit
corniülls
extramuros
la Vall de Laguar
llonza
margen
nitrobàcter
oxigonio
polisarcia
refrenable
salviniàcia
sobarbada
telínido
tinyar-se