orto-
1.
Forma prefixada provinent de la paraula grega
orthós,
que significa 'dret', 'dempeus', utilitzada en el sentit de 'recte', 'correcte', 'regular'.
2.
a.
QUÍM.
Prefix que, anteposat al nom d'un oxoàcid disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni veïns.
b.
QUÍM.
Prefix que, anteposat al nom d'un oxiàcid, indica la seua forma més hidratada.
3.
GEOL.
Prefix que indica que una roca és produïda per metamorfisme d'una roca ígnia.