os
1
1.
a.
m. ANAT./BIOL.
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d'alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
Ossos del peu, de la mà, etc.
b.
m. pl.
Les restes mortals.
c.
m.
[
fig.
]
Peresa.
Quin os duc, tot el dia!
d.
com un os
Dur.
e.
com un os
Sec.
f.
deixar-hi els ossos
Morir en una empresa, una acció, etc.
g.
no tindre cap os sencer
Estar molt fatigat.
h.
no tindre més que ossos
(o
més que la pell i l'os
)
Estar molt magre.
i.
no trencar-s'hi cap os
(en una faena, etc.)
No cansar-s'hi massa.
j.
os bertran
Os sacre.
k.
os bertran
[
fig.
]
Peresa.
l.
posar l'os
Expressió usada per a atemorir algú, especialments xiquets, que s'han de desplaçar per primera vegada a un lloc.
m.
ser un os
Ser dur, difícil.
n.
ser un os dur de rosegar
Ser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
o.
tindre l'os bertran
Mandrejar.
p.
tindre un os a la panxa
(o
al ventre
)
Tindre peresa.
q.
tornar els ossos a lloc
Refer-se d'una malaltia o d'una situació precària.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Parts dures de certs animals.
b.
m.
[
p. ext.
]
Pinyol de l'oliva i altres fruits.