pa
1
1.
a.
m. ALIM.
Producte resultant de la cocció d'una massa constituïda per una mescla de farina de blat, aigua, sal i rent, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per a aconseguir una certa esponjositat.
Pa integral. Pa negre. Pa blanc.
b.
pa àzim
(o
alís
)
ALIM.
Pa fet sense rent.
c.
pa blanc
ALIM.
Pa fet amb farina de blat depurada, sense segó.
d.
pa d'àngel
Cada un dels retalls que queden de les hòsties no consagrades.
e.
pa d'ànimes
Pa oferit per als difunts el dia del soterrar i en l'oblada feta durant el dol en l'ofertori de la missa matinal.
f.
pa d'ànsies
Pa xicotet que els nuvis havien de portar i ofrenar en la cerimònia de casament.
g.
pa de màquina
ALIM.
Pa elaborat mecànicament i de molla generalment atapeïda.
h.
pa de motle
ALIM.
Pa que s'obté quan la massa es posa a coure al forn dins d'un motle metàl·lic, prèviament engreixat.
i.
pa de munició
ALIM.
Pa fet per a alimentar la tropa.
j.
pa de pagés
ALIM.
Pa redó, de gran diàmetre, fet amb una fermentació més llarga de la pasta, que li dóna un gust característic.
k.
pa de règim
ALIM.
Pa al qual s'afig, amb finalitats terapèutiques, algun nou component, o bé se n'eliminen alguns dels que hi són habituals.
l.
pa de Viena
ALIM.
Pa xicotet, de forma i elaboració típiques, en la composició del qual hi ha, a més dels ingredients normals, llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt.
m.
pa francés
ALIM.
Baguette
.
n.
pa integral
ALIM.
Pa fet amb totes les parts del gra.
o.
pa moreno
ALIM.
Pa fet amb farina que conté una part de segó.
p.
pa negre
ALIM.
Pa moreno.
q.
pa torrat
Pa cuit, tallat a llesques, torrat i envasat.
r.
pa xapata
ALIM.
Xapata.
2.
a.
m.
Peça que resulta de cada una de les porcions de pasta que es posen a coure al forn.
Un pa redó. Un pa de quilo, de mig, de quart.
b.
pa anglés
Pa blanc, de forma quadrangular i cuit en motle.
c.
pa beneït
Cada un dels bocins de pa que són beneïts durant la missa en les festes d'alguns sants i repartits després entre els fidels.
d.
pa de barra
Pa de forma allargada, més ample del mig que dels extrems, que acaben en punta.
e.
pa de crostons
Pa de forma triangular en la part superior, amb un crostó a cada angle.
f.
pa ratllat
Pa utilitzat especialment per a arrebossar.
g.
pa ullat
Pa la molla del qual fa ulls o forats grossos.
3.
a.
acabar primer el pa que la gana
Desitjar amb molta ànsia alguna cosa.
b.
al pa, pa, i al vi, vi
Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts.
c.
anar darrere
(d'algú)
amb un pa calent
Donar una cosa per perduda, pretendre inútilment.
Si t'ha dit que no, ja li pots anar darrere amb un pa calent, que no canviarà d'opinió.
d.
anar-se'n
com pa beneit
(alguna cosa)
Ser adquirida, comprada, rebuda, per molta gent amb una gran facilitat i rapidesa.
e.
com pa i mel
De manera adequada.
f.
de quin pa fa rosegons!
Dit d'algú que menysprea una cosa de valor o digna d'estima.
g.
del seu pa farà sopes
Expressió utilitzada per a indicar que cada u haurà d'assumir les conseqüències dels seus actes.
h.
dir al pa pa i al vi vi
Expressió amb què es dóna a entendre que una persona ha dit a una altra una cosa planerament, sense embuts, amb claredat.
i.
donar pa i peres
Pegar.
j.
estar
(algú)
per a pa i peixet
Requerir moltes atencions.
k.
fer pa i trago
Prendre un refrigeri.
l.
florir-se el pa en la boca
(d'algú)
Ser molt callat.
m.
haver fet un pa com unes hòsties
Haver fet un gran desficaci, haver tingut mal èxit en una empresa.
n.
haver-n'hi per a pa i per a sal
Abundar.
o.
malaguanyat pa que menja!
Expressió aplicada a una persona inútil, malfaenera.
p.
necessitar algú una cosa com el pa que es menja
Tindre'n molta necessitat.
q.
negar
(a algú)
el pa i la sal
Negar l'amistat.
r.
no haver-hi pa partit
(entre dos persones)
Estar molt ben avingudes.
s.
no menjar pa
(alguna cosa)
No ocasionar cap despesa ni pèrdua.
t.
no tindre un pa a la post
Ser molt pobre.
u.
partir-se el pa i la sal
Avindre's, compartir.
v.
per un tros de pa
A canvi d'una cosa de poc valor.
w.
perdre el pa i el paneret
No ocupar-se en res de profit.
x.
poder sucar-hi pa
Ser, una cosa, molt interessant o divertida.
y.
posar-hi més pa que formatge
Exagerar en allò que s'explica.
z.
qui té gana somia pa
Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment.
aa.
saber quin pa hi donen
(o
el pa que s'hi dóna
)
Tindre experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància.
ab.
ser
(algú)
de pa i peixet
Ser dèbil de caràcter.
ac.
ser
(algú)
bo com el pa
(o
més bo que el pa
,
o
un tros de pa
)
Ser d'una gran bondat.
ad.
ser
(una cosa)
de pa sucat amb oli
(o
de pa i figa
,
o
de
pa i raves
)
Ser de baixa qualitat, de poca importància, de poc valor, etc.
ae.
ser
(una cosa)
el pa nostre de cada dia
Ocórrer una cosa quotidianament o molt sovint.
af.
ser
(una persona)
de pa beneït
(o
de pa d'àngel
,
o
de pa de pessic
)
Ser molt bona persona.
ag.
ser més llarg que un dia sense pa
Ser, una cosa, molt llarga.
ah.
ser pa i anous
Resultar fàcil.
ai.
ser pa i mel
Vindre molt a propòsit, ser excel·lent, molt bo.
aj.
tindre cara de pa de ral
Tindre la cara ampla i redona.
ak.
tindre pa en l'ull
No percebre una cosa que és molt evident.
4.
a.
m.
[
fig.
]
Conjunt dels mitjans de subsistència d'algú.
b.
assegurar el pa
(a algú)
Proporcionar-li una manera segura de viure.
c.
donar pa als obrers
Donar-los faena.
d.
guanyar-se
(algú)
el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se la vida treballant amb esforç.
e.
menjar el pa de l'ase
Viure a costa d'un altre.
f.
menjar pa de cony
[
vulg.
]
Viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc.
g.
portar
(un xiquet)
el pa davall de l'aixella
Comportar, el naixement d'un xiquet, l'existència dels mitjans que li calen per a viure.
h.
prendre el pa
(d'algú)
Fer-li perdre els mitjans de subsistència.
i.
tindre el pa assegurat
Tindre resolta la qüestió econòmica.
j.
tindre prou pa tallat
Tindre prou faena per fer.
k.
traure's el pa de la boca
(per algú)
Privar-se de les coses necessàries per a donar-li de què viure.
5.
a.
m.
Massa compacta d'alguna cosa o d'algunes substàncies comparables al pa.
Un pa de cera. Pa de bresques.
b.
m.
[
p. anal.
]
Un pa de terra. Un pa de boira.
c.
pa de fetge
Massa feta principalment de fetge d'aviram o porc, amb ous i espècies, generalment cuita al forn, que es menja freda.
d.
pa de figues
Panfígol.
6.
a.
m.
Nom que es dóna a certs pastissos.
b.
pa socarrat
(o
cremat
,
o
de pessic
)
Coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ou, oli, canella, sucre i llima.
7.
m. OFICIS
Plataforma xicoteta dels torns de terrisser, on este posa el pa de fang que ha de treballar.
8.
a.
pa de borreguets
(o de
cucut
)
BOT.
Herba de la família de les oxalidàcies
(Oxalis corniculata)
, de fulles compostes, flors grogues i fruits capsulars allargats.
b.
pa de granotes
BOT.
Gènere de plantes herbàcies aquàtiques flotants de la família de les lemnàcies
(Lemna, sp)
.
c.
pa de llop
BOT.
Planta herbàcia paràsita de la família de les orobancàcies
(Orobanche ramosa)
, groguenca, de fulles ovades i agudes, flors blanquinoses o blavoses i fruits en càpsula.
d.
pa de moro
BOT.
Gamarús 2.
e.
pa de pardal
BOT.
Crespinell gros.
9.
pa de gavina
ZOOL.
Esponja de la classe de les demosponges i de l'orde de les hadromerines
(Suberites massa)
, de color clar i utilitzada com a defensa pel carranc pelfut, que es col·loca damunt d'ell.
10.
pa d'or
(o
de plata
)
ART
Full molt prim d'or (o de plata) batut que servix per a daurar (o platejar) objectes.