paladar (Diccionari)

paladar
1. a. m. ANAT. Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
b. m. [ fig. ] Sentit del gust. Tindre bon paladar.
c. tindre el paladar fi Ser delicat per al menjar.
d. tindre el paladar fi Ser exigent en tot.
e. tindre mal paladar Tindre mal sabor.
2. m. BOT. En la corol·la personada, replec del llavi inferior que tanca la gola.
3. m. LING. Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l'úvula.

paladar (Traducció Valencià-Castellà)

paladar m. 1. paladar ( f. ).
2. tindre el paladar fi tener el paldar fino o delicado.
3. tindre mal paladar tener mal sabor.

paladar (Traducció Castellà-Valencià)

paladar m. 1. paladar.
2. tener buen paladar tindre bon paladar.
3. tener el paldar fino o delicado tindre el paladar fi.

Et pot interessar