palanca (Diccionari)

palanca
1. f. MAR. Pas fet de taulons entre una nau i el moll, entre les dos vores d'un rec ample, d'un torrent, etc.
2. a. f. Barra rígida mòbil al voltant d'un punt de suport, que servix per a alçar objectes pesants.
b. f. [ fig. ] Els diners són la palanca de molta gent.
c. fer palanca amb una barra Usar-la a manera de palanca per a alçar, moure, etc., algun objecte.
3. f. ESPORT Trampolí.
4. f. FÍS. Màquina simple que pot ser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d'un punt de suport o fulcre, que permet véncer un esforç, anomenat resistència , en aplicar-li'n un altre, anomenat potència .

palanca (Traducció Valencià-Castellà)

palanca f. 1. palanca ( m. ), espeque ( m. ), guimbalete ( m. ), mangueta, alzaprima.
2. fer palanca amb una barra hacer palanca.

palanca (Traducció Castellà-Valencià)

palanca f. 1. palanca, perpal ( m. ), alçaprem ( m. ).
2. hacer palanca fer palanca amb una barra.
3. palanca de dirección timó de direcció.
4. palanca de mando governall.

Et pot interessar