paracaigudes
1.
m. inv. AERON.
Aparell que consistix en un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet reduir notablement la velocitat d'un cos dins de l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
2.
m. inv. TECNOL.
Dispositiu de seguretat dels ascensors, muntacàrregues i d'altres aparells semblants, que n'impedix la caiguda accelerada en el cas de ruptura dels cables.