parca (Diccionari)

parca 1
1. f. MIT. Cada una de les tres divinitats llatines que presidien el destí de l'home, des del naixement fins a la mort.
2. f. MIT. La mort personificada.

parca (Traducció Valencià-Castellà)

parca f. [ peça de vestir ] parca.

Parca (Traducció Castellà-Valencià)

Parca n. pr. f. [ personificación de la muerte ] Parca. No tengo miedo de enfrentarme con la Parca. ® No tinc por d'enfrontar-me amb la Parca.

parca (Traducció Castellà-Valencià)

parca f. [ prenda de vestir ] parca.

Et pot interessar