particular
1.
a.
adj.
Relatiu o pertanyent a les partícules.
b.
adj.
Que concernix exclusivament una persona o una cosa.
Tindre, una cosa, un sabor particular.
c.
adj.
Que es distingix de les altres persones o coses.
Tindre una planta, una virtut particular.
d.
adj.
Que té un caràcter privat.
Este camí és particular. Automòbil particular. Secretari particular.
2.
m.
i
f.
Persona privada, no revestida de caràcter públic.
Pareix el palau d'un príncep, però no és més que la casa d'un particular molt ric.
3.
a.
adj.
Singular, individual.
Sacrificar l'interés general a l'interés particular.
b.
adj.
Que concernix el detall.
Les circumstàncies particulars d'un fet. El fenomen de la gravetat és un cas particular de la gravitació universal.
4.
m.
Circumstància particular.
Consultat sobre este particular, va contestar amb un estirabot.
5.
en particular
Particularment.