pau
1
1.
a.
f.
Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc.
Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.
b.
f.
Estat de l'ànim tranquil, no torbat per la passió, l'ànsia, el temor, etc.
La pau del cor és un bé preciós.
c.
f.
[
fig.
]
La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.
d.
ritu de la pau
LITÚRGIA
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d'algun signe extern.
2.
a.
f.
Tranquil·litat pública.
La pau del país no ha sigut pertorbada fa anys.
b.
f.
Estat d'una reunió o un grup de persones, especialment d'una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets, etc.
D'aquella casa, n'ha desaparegut la pau. Posar pau entre dos germans.
c.
f.
Estat d'un país que no està en guerra amb un altre.
Les arts florixen en la pau. Un perill per a la pau a Europa.
d.
f.
Exempció o cessació d'hostilitats internacionals.
Signar la pau. Pactar la pau.
e.
en pau descanse
Fórmula referida als difunts.
f.
estar en pau
(dos persones)
No deure's res més l'un a l'altre, haver arreglat els comptes.
g.
fer la pau
En el joc, guanyar allò que s'havia perdut.
h.
fer la pau
Tornar a algú el mal que se n'havia rebut.
i.
fer les paus
Cessar, dos persones o més, d'estar barallades o renyides.
j.
home de pau
Home que ama la pau.
k.
pau de Déu
REL.
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades.