pegar
1.
a.
v. intr.
Arribar, un cos, a tocar amb una certa violència un altre cos.
La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Vindre sobtadament (un pensament, una passió, etc.).
Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar, per riure, per cantar.
2.
a.
v. tr.
Donar (un colp, una espenta, etc.) a algú.
Li vaig pegar una espenta.
b.
v. pron.
Barallar-se a colps.
Eulàlia i Elena van pegar-se fins que la mestra les va separar.
3.
a.
v. tr. abs.
Donar colps a algú, batre.
Per què li peguen, a este xiquet? A mi, ningú no em pega!
b.
v. tr. abs.
[
fig.
]
Arribar, atényer.
El sol no pega mai en este racó. Trau el gos a passejar i que li pegue l'aire.
4.
v. pron.
Aplicar-se fuetades, colps, etc., un mateix.
5.
v. tr.
Fer (un bot, una sacsada, etc.).
Va pegar un bot tan gran que va tocar el sostre.
6.
a.
v. tr.
Apegar amb alguna matèria viscosa.
b.
v. tr.
Acostar, amb contacte.
7.
a.
v. intr.
Arrancar a.
Quan comprengué que anaven per ell, pegà a córrer carrer avall.
b.
pegar a fugir
Fugir ràpidament.
8.
v. intr.
[
pop.
]
Estar situat.
Eixa plaça pega molt lluny d'ací.