pengim-penjam
1.
adv.
Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat.
Estava fatigat i caminava pengim-penjam.
2.
m.
i
f.
Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia.
Joan és un pengim-penjam.
3.
anar pengim-penjam
Vestir sense gens de cura.