pengim-penjam (Diccionari)

pengim-penjam
1. adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat. Estava fatigat i caminava pengim-penjam.
2. m. i f. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. Joan és un pengim-penjam.
3. anar pengim-penjam Vestir sense gens de cura.

Et pot interessar