penitència
1.
a.
f.
Penediment, contrició pel mal comés.
b.
f. REL.
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d'un pecat.
c.
f. REL.
Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d'esmena.
d.
f. REL.
Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
2.
f. DRET
Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l'abstinència, que l'església imposa als fidels en general en determinades ocasions.
3.
a.
f. HIST.
Castic públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
b.
hàbit de penitència
Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.
4.
no anar a Roma per la
penitència
Rebre una forta reprensió.
Si no ho fas prompte, no aniràs a Roma per la penitència! Pere et marmolarà.